INTRODUCCIÓ BIOGRÀFICA:
Immanuel Kant (1724-1804). Es situa en mig del periode de la Il·lustració i el Romanticisme. Va contribuir decessivament a l’expansió i el reconeixement de l’alemany.
DESCRIPCIÓ I TIPUS DE LES SEUES OBRES:
En les seues obres mostra la qualitat i l’adequació del seu idioma matern per al matís, la precissió i les distincions filosòfiques.
LA PRECUPACIÓ DE KANT:
Aquesta precupació per l’epistemologia, l’ètica o la religió se podia comploure si es responia a una quesito fonamental que resumia a les altres tres: QUÈ ÉS L’HOME?
Des del seu punt de vista l’èsser humà és el centre de tot interés i reflexió de caràcter filòsofic.
OMBRES ABANS DE LA SEGONA REPÚBLICA:
-Dictadura de la Primo de Rivera.
-Falta de reforma agrària.
-Normalització de les jornades de treball i equiparació a la resta dels païssos europeus.
-Falta de democràcia.
-Influència de l'Esglèsia sobre el poble, sobretot sobre les dones al món rural.
-Analfabetisme.
-Recursos sanitaris insuficients.
REPÚBLICA:
-Sobirania popular i sufragí universal, tan masculí com femení: per primera vegada les dones podien votar.
-Declaració de drets i llibertats (divorci, equiparación fills lègitims i ilègitims i drets a l’educació).
-El poder judicial era independent, la justicia és regia als tribunals.
- Drets dels estatuts d’Autonomia.
- Estat Laic.
OMBRES DURANT LA SEGONA REPÚBLICA:
-Les dones eren influenciades pels marits i pels cures a l’hora de votar.
-Infiltració (d’enemics) en el bàndol republicà (traidors).
-Transició.
-Constitució de 1978.
OMBRES DESPRÉS DE LA SEGONA REPÚBLICA:
-Guerra Civil espanyola.
-Fam en la posguerra.
-Franquisme.
-Abolició dels drets cívils.
-Prevalència dels militars.
-Desconfiança de la població i por.
-Exil·li d’espanyols per tindre diferent ideologia a la del Règim.
-Afusellament de mil·lers de republicans i desaparició d’aquestos.
-Repressió.
-Desaparició de les autonomies.
-Implantació del castellà com a la única llengua.
-Miseria social, moral i injusticia generalitzada.
-Aïllament de l'Estat espanyol de la resta del món.
-Abolició de la llibertat d'expressió i de premsa.
-Imposició del Nacional-catolicisme.
-Colp d'Estat de Tejero, 23 F.
¿Es legítim usar la violència contra un tirà?
La Real Academia Espanyola (RAE) atribueix la paraula tirà a aquella persona que obté contra dret el govern d’un Estat, i el dirigeix sense justicia i amb els seus propis interessos. També defineix a aquelles persones que abusen del seu poder, superioritat o força en qualsevol concepte o matèria i també simplement al que imposa eixe poder i superiorat en un grau extraordinari.
És just atentar contra la vida d’una persona que fa el mateix amb la dels demés? Des del meu punt de vista si. Opine que ningú te dret a atemptar contra la vida d’un ser viu; en aquest cas els humans i menys si la rao de fer-ho és per “diferent ideologia” o “rebeldia contra un sistema imposat a la força”. Ademés, cal tindre present que tal i com ho defeneix la RAE, “un tirà dirigeix el govern de l’Estat sense justicia” i per a que hi haja Pau en el món, és necessari que primer hi haja justicia.
Blanca Carreras Gamón
___________
Jo no soc partidària per a res d’utilitzar la violència. Però si es tracta d’utilitzar-la front a un tirà estic totalment d’acord. Em pareix molt bé utilitzar la violència en contra d’una persona que utilitza la violència de forma injusta i que pot fer mal a la gent pel fet de no pensar com ell.
Com he dit no sóc gens partidària d’utilitzar la violència, perquè seria una forma de rebaixar-se al nivell d’aquest, però pense que en aquest cas estaria d’acord perquè el fet de dialogar no serviria de res amb un dictador.
Per a acabar, dir que cada persona té el seu punt de vista, que segurament molta gent no pense de la mateixa forma que jo, i també es segur que si aquesta pregunta haguera segut formulada als meus avis, sé perfectament quina seria la seua resposta.
Irene Domingo Godoy.
___________
Jo crec que sobre aquest tema segons la persona pot aber un tipus de pensament i de ideologia.
Ja sols des del meu punt de vista crec que n’hi han diversos arguments.
Jo crec que un tirà es mereix tota la violència del món. Si fa mal a la teua família, als teus amics , a gent del teu entorn, si crec que seria legítim usar la violència contra ell.
Si afecta a persones que no coneixes i a ti també o siga un problema d’un païs jo crec que no seria legítim i a la vegada si.
Al mateix temps pense que usar la violència contra un tirá seria rebaixar-se al seu nivell i no seria apropiat.
Quan la tirania está dins de la injustícia extrema jo crec que si que seria legítim usar la violència.
En el fons es un tema que segons la persona poden aparéixer molts i molts arguments ja que sols en el meu mateix pensament ni han moltes idees sobre aquest tema pero en resum crec que segons el moment, la circumstáncia i que acte siga es legítim usar o no usar la violència contra un tirá.
Vicente López.
