BENVINGUTS/ES

Blog d'Irene, Blanca i Vicente de 4tc. On treballarem diferents asignatures.

viernes, 11 de junio de 2010

MITJANS D'EXPRESSIÓ.



Hem creat un vídeo amb images que representatives que hem trobat al google, l'hem editat i l'hem montat ja que no ens aclariem amb la web i com es podia fer amb el Windows Movie Maker hem emprat el iMovie (l'equivalent en la versió del MAC).





SLIDESHARE:

martes, 8 de junio de 2010

IMMANUEL KANT.

INTRODUCCIÓ BIOGRÀFICA:


Immanuel Kant (1724-1804). Es situa en mig del periode de la Il·lustració i el Romanticisme. Va contribuir decessivament a l’expansió i el reconeixement de l’alemany.


DESCRIPCIÓ I TIPUS DE LES SEUES OBRES:


En les seues obres mostra la qualitat i l’adequació del seu idioma matern per al matís, la precissió i les distincions filosòfiques.


LA PRECUPACIÓ DE KANT:


  • Que puc saber?

  • Que dec fer?

  • Que puc esperar si faig el que dec?


Aquesta precupació per l’epistemologia, l’ètica o la religió se podia comploure si es responia a una quesito fonamental que resumia a les altres tres: QUÈ ÉS L’HOME?


Des del seu punt de vista l’èsser humà és el centre de tot interés i reflexió de caràcter filòsofic.



viernes, 4 de junio de 2010

LLUMS I OMBRES DEL SEGLE XX.

OMBRES ABANS DE LA SEGONA REPÚBLICA:

-Dictadura de la Primo de Rivera.

-Falta de reforma agrària.

-Normalització de les jornades de treball i equiparació a la resta dels païssos europeus.

-Falta de democràcia.

-Influència de l'Esglèsia sobre el poble, sobretot sobre les dones al món rural.

-Analfabetisme.

-Recursos sanitaris insuficients.

REPÚBLICA:

-Sobirania popular i sufragí universal, tan masculí com femení: per primera vegada les dones podien votar.

-Declaració de drets i llibertats (divorci, equiparación fills lègitims i ilègitims i drets a l’educació).

-El poder judicial era independent, la justicia és regia als tribunals.

- Drets dels estatuts d’Autonomia.

- Estat Laic.

OMBRES DURANT LA SEGONA REPÚBLICA:

-Les dones eren influenciades pels marits i pels cures a l’hora de votar.

-Infiltració (d’enemics) en el bàndol republicà (traidors).

LLUMS DESPRÉS DE LA SEGONA REPÚBLICA:

-Transició.

-Constitució de 1978.

OMBRES DESPRÉS DE LA SEGONA REPÚBLICA:

-Guerra Civil espanyola.

-Fam en la posguerra.

-Franquisme.

-Abolició dels drets cívils.

-Prevalència dels militars.

-Desconfiança de la població i por.

-Exil·li d’espanyols per tindre diferent ideologia a la del Règim.

-Afusellament de mil·lers de republicans i desaparició d’aquestos.

-Repressió.

-Desaparició de les autonomies.

-Implantació del castellà com a la única llengua.

-Miseria social, moral i injusticia generalitzada.

-Aïllament de l'Estat espanyol de la resta del món.

-Abolició de la llibertat d'expressió i de premsa.

-Imposició del Nacional-catolicisme.

-Colp d'Estat de Tejero, 23 F.


martes, 1 de junio de 2010

REDACCIÓ ÈTICA.



¿Es legítim usar la violència contra un tirà?

La Real Academia Espanyola (RAE) atribueix la paraula tirà a aquella persona que obté contra dret el govern d’un Estat, i el dirigeix sense justicia i amb els seus propis interessos. També defineix a aquelles persones que abusen del seu poder, superioritat o força en qualsevol concepte o matèria i també simplement al que imposa eixe poder i superiorat en un grau extraordinari.

És just atentar contra la vida d’una persona que fa el mateix amb la dels demés? Des del meu punt de vista si. Opine que ningú te dret a atemptar contra la vida d’un ser viu; en aquest cas els humans i menys si la rao de fer-ho és per “diferent ideologia” o “rebeldia contra un sistema imposat a la força”. Ademés, cal tindre present que tal i com ho defeneix la RAE, “un tirà dirigeix el govern de l’Estat sense justicia” i per a que hi haja Pau en el món, és necessari que primer hi haja justicia.

En definitiva, si hi hagués un tirà crec que el millor seria un acte de rebeldia pel poble per a destituir-lo, i si aquest anteriorment ha estafat a la població, mentit, o prohibit qualsevol dret humà hauria de ser castigat per la llei, però si ha assassinat és mereix o bé la cadena perpetua o la mort.


Blanca Carreras Gamón


___________


Jo no soc partidària per a res d’utilitzar la violència. Però si es tracta d’utilitzar-la front a un tirà estic totalment d’acord. Em pareix molt bé utilitzar la violència en contra d’una persona que utilitza la violència de forma injusta i que pot fer mal a la gent pel fet de no pensar com ell.

Com he dit no sóc gens partidària d’utilitzar la violència, perquè seria una forma de rebaixar-se al nivell d’aquest, però pense que en aquest cas estaria d’acord perquè el fet de dialogar no serviria de res amb un dictador.

Per a acabar, dir que cada persona té el seu punt de vista, que segurament molta gent no pense de la mateixa forma que jo, i també es segur que si aquesta pregunta haguera segut formulada als meus avis, sé perfectament quina seria la seua resposta.


Irene Domingo Godoy.


___________


Jo crec que sobre aquest tema segons la persona pot aber un tipus de pensament i de ideologia.

Ja sols des del meu punt de vista crec que n’hi han diversos arguments.

Jo crec que un tirà es mereix tota la violència del món. Si fa mal a la teua família, als teus amics , a gent del teu entorn, si crec que seria legítim usar la violència contra ell.

Si afecta a persones que no coneixes i a ti també o siga un problema d’un païs jo crec que no seria legítim i a la vegada si.

Al mateix temps pense que usar la violència contra un tirá seria rebaixar-se al seu nivell i no seria apropiat.

Quan la tirania está dins de la injustícia extrema jo crec que si que seria legítim usar la violència.

En el fons es un tema que segons la persona poden aparéixer molts i molts arguments ja que sols en el meu mateix pensament ni han moltes idees sobre aquest tema pero en resum crec que segons el moment, la circumstáncia i que acte siga es legítim usar o no usar la violència contra un tirá.


Vicente López.


jueves, 20 de mayo de 2010

Cartells de la Guerra Civil espanyola

Check out this SlideShare Presentation:

Fotogràfies de la Guerra Civil espanyola

Check out this SlideShare Presentation:

Després de la pel·lícula

La vaquilla

1.- Uneix les paraules amb les seues definicions o sinònims.

A. Intervenció.
B. Milícia.
C. Brigada internacional.
D. Llibertari.
E. Neutralitat/No bel·ligerància.
F. Nacionals.
G. Republicans.
H. Anarquisme.
I. Alçament.
J. Revolució.

1.2.- Ara explica al teu company/a què signifiquen per a tu les següents paraules. Després escriu les definicions de les mateixes.

1. Guerra: Enfrontament entre països o entre altres
organitzacions armades, amb l'ús de violència i d'armes.
2. Batalla: Acció en la qual dos exèrcits enemics es baten l'un contra l'altre. Normalment tenen lloc a les guerres.
3. Guerra civil: Guerra entre ciutadans d'un mateix país o d'un mateix estat
4. Bombardeig: Llançar explosions a un territori.
5. Croada: Conjunt de tropes enviades en favor
de l’església.
6. Retaguarda: Espai que resta darrere un front de guerra, en el qual hom duu a terme les operacions d'abastament i evacuació.
7. Front de Guerra: Grup de persones les quals participen en una guerra.
8. Derrota: Final d’un conflicte en el qual un dels bàndols es vençut.
9. Bàndol: Conjunt de persones que s’oposa
a altres per les seus idees o per altres causes.


2.- En grups, poseu en comú el que sabeu sobre la Guerra Civil espanyola.


1. Quan va tindre lloc? va començar a l’any 1936 i va acabar al 1939.
2. Qui va participar? van participar els naci
onalistes contra els republicans i més enda
vant les brigades internacionals van ajudar als segons.
3. Quines van ser les causes? l’economia estava retardada i era incapaç de complaure les necessitats del poble, l’oligarquia terratinent sols es preocupava pels seus beneficis i no es duien a terme els canvis més elementals, les grans diferències entre les classes socials (rics i pobres), la polarització de la societat en dos bàndols la dreta i l’esquerra on havia
una gran tensió i el fet de que els repu
blicans (Front popular) guanyaren les eleccions en el 1931 va radicalitzar més a la dreta.
4. Quina actitud van tindre les potències estrangeres?

Ajudes al bàndol nacionalista:
Itàlia va ajudar amb avions i 40000 soldats, Alemanya aportà tancs, artilleria i aviació (Legió Còndor) i uns 16000 homes, Portugal va aportar 20000 voluntaris i també van intervindre 100000 regulars marroquins, Amèrica va colaborar amb combustible de la Texaco i de la Standard Oil, camions i armament, que a la vegada li van denegar aquestes ajudes al bàndol republicà. Les ajudes internacionals
van ser molt decissives per als nacionalistes.
Ajudes al bàndol republicà: va tindre grans dificultats per a obtindre suministres i material de guerra debut a la política de no intervenció de les democràcies occidentals i al tancament de fronteres. Va rebre ajuda de la URSS que va proporcionar aliments i armament i la participació de 35000 brigadistes internacionals que eren voluntaris de sindicats i partits d’esquerra estrangeres que van acudir a lluitar contra el feixisme.
5. Qui va guanyar la guerra i quins factors van determinar la victòria? els nacionalistes. La guerra va finalitzar quan les tropes franquistes van acabar amb la última resistència republicana en els molls d’Alacant.
6. Quines conseqüències va tindre la derro
ta? La implantació de la dictadura del franquisme i que tres mesos després Espanya va entrar en la Segona Guerra Mundial. I les conseqüències econòmiques van ser la gran mortalitat de treballadors actius, la destrucció de 900000 vivendes, un deute per part de Franco cap als alemanys i italians, la desaparició de dues terceres parts de la ramaderia van desaparè
ixer i l’agricultura i la indústria van sofrir devastacions molt apreciables.


3.- Argument. Els estudiants lligen un argument amb errors de contingut, ortografia i expressió i tornen a redactar-ho de manera correcta.
La història transcorre durant la II Guerra Mundial (I) la pel·lícula narra la història d’un gran grup de soldats del ban nacional (II) que sense demanar permís emprenen la temerària acció d’infiltrar-se en el poble del costat en “zona republicana (III)” per a robar una baqueta i així,
emprenyar-los les festes i de pas, menjar-se la vaca (IV), per a posar la moral de les tropes republicanes a prova d'obusos esta missió es va convertir en una odissea dónes del moment en què arriben a eixa plaç
a de bous, a causa dels continus combats que van esclatant (V).

CORRECCIÓ:

I: la Guerra Civil espanyola.
II: bandol republicà
III: zona nacional.
IV: al final se la menjen unes aus carronyeres.
V: arriben a la plaça de bous per a veure una co
rreguda de bous.



4.1.- Relaciona cada personatge amb la descripció adequada:

a) Capellà penedit b) ‘’Limeño’’ c) Sergent Nacional d) Marqués e) Comtessa f) Mariano g) Tinent Broseta h) Brigada Castro


1. Alfredo Landa. Un militar amb molts anys de servei, que creu en la disciplina com el pilar bàsic per a l’ordre militar, però que, paradoxalment, no aconsegueix imposar-la.


2. Jose Sacristán. És un oficial que ha ascendit ràpidament, sense pràcticament experiència militar perquè fins a poc abans de la guerra era perruquer.


3. Guillermo Montesinos. Un soldat republicà nascut en el poble del costat, per la qual cosa serà triat com guia de l’expedició. La seua principal preocupació serà veure les seues antigues terres, visitar la seua novia o anar a veure els seus pares, donant per això, innecessàries voltes que posaran en perill la vida dels cinc de l’expedició.


4. Santiago Ramos. Un torero aficionat que el tinent Broseta tria per a matar a la vaqueta. Però que es mostrarà com un covard patològic, que inclús es fa de ventre quant té la vaqueta davant.


5. Carles Velat. El porten amb ells com a mesura de seguretat. És una imatge simbòlica de l’església, representant a un capellà impertinent i entregat a la gola.


6. Rafael Hernández. Aconsegueix imposar la disciplina sobre els seus soldats en este sentit es envejat per Brigada Castro.

7. Adolfo Marsillach. Exemple d’una aristocràcia l’únic interès el qual són les seues propietats, per damunt inclús del interessos militars de l’Espanya Nacional, a la qual és recolzen.

8. Amelia De La Torre. Una anciana que denota un cert retard mental/ demència, és una dona que gaudeix de totes les atencions, simbolitzant així a una monarquia ja inútil i inservible, però a pesar d’això, defesa pel franquisme, a causa dels grans latifundis i propietats que posseïen.


4.2.- Els soldats apareixen representats com a persones, amb preocupacions quotidianes i a les que poc importen les ideologies, sinó que més bé son víctimes de les circumstàncies. Posa exemples d’això.

Molta gent que no tenia les idees polítiques ma

ssa definides va lluïtar del costat en el que es trobava, com per exemple, alguns del protagonistes de La Vaquilla.




5.- Anàlisi

La Vaquilla és una pel·lícula repleta de metàfores i imatges simbòliques la finalitat de la qual és mostrar un al·legat antibel·licista, cenyit a l’àmbit concret de la Nostra guerra civil. Curiosament, en esta sàtira no es

decanta especialment per cap dels bans, sinó que Berlanga realitza una crítica de les dos zones bel·ligerants, creant un mural costumista de l’Espanya, o “espanyes” de la guerra civil.


5.1.- Explica una metàfora o imatge simbòlica que aparega en la pel·lícula. Què veiem? Què representa?

La pel·lícula està plena de metàfores; quan els republicans tracten de lluitar contra la vaqueta i acaben ferits ocorre el mateix

que a la Guerra Civil espanyola, és a dir per molt que s’esforcen en dur a terme el que volen aconseguir mai ho fan; quan els soldats es disfressen de feixistes podria representar a la gran quantitat de gent que es va unir a un bàndol del qual tenien idees completament diferents per a després traicionar-los (infiltració); quan al final apareix el bou mort representa l’estat d’Espanya al final de la Guerra: destroçada. I al mateix temps també significa que al fin

al a pesar de tot l’esforç per obtindre-la no ha servit per a res, com en la Guerra Civil (en el sentit de totes les conseqüències que va tindre la derrota del bàndol republicà).


5.2.- Per què podem dir que Berlanga, amb esta pel·lícula intenta fer un al·legat antibel·licista?

Podem dir que Berlanga ha fer un al·legat antibel·licista perquè a pesar del context històric (la guerra) mostra la part més gra

ciosa i antipatriòtica. Encara que també mostra els errors i la torpesa tan dels nacionals com dels republicans.


6.- Opinió: en grup trieu diferents aspectes relacionats amb el tema que resulten polèmics. Després selecciona un d’ells i exposa en una carta al director la teua opinió respecte al mat

eix.

Temes polèmics: la situació d’Espanya i les metàfores.

Tema elegit: les metafores.

Salutacions des dels alumnes de 4tC, hem vist la pel·lícula “La vaquilla” i ens ha paregut una forma brillant de representar la situació que estava vivint Espanya als anys 30 sense haver d’endintrar-se massa en les ideologies i en la guerra en si. De certa forma ho considerem com una espècie de parodia ja que combina la comèdia amb l’acció. Ens pareix molt bona la forma d’utilitzar al bou com a la clara representació d’Espanya ja que simbolit

za al país i al final de la pel·lícula mostra com acaba Espanya: destroçada. Opinem que ha conseguit mostrar als espectadors el que ocorre al final de totes les guerres: que resulten inútils. I que per a que hi haja pau, primer ha d’haver justicia.


7.- Mostrem uns vídeos fet als nostres avis on relaten experiències que han viscut i sentit.


8.- En parelles (o en grups) llegiu la sinopsis de cada pel·lícula i després comenteu els fotogrames responent al següent:

- Descriu què creus que està passant en l’escena. Descriu amb precissió: on té lloc? Que fan? El context (primer pla, segon pla).

- DDigues qui creus que són els personatges que apareixen en els fotogrames.

- I Imagina les que creus que hi ha al voltant de la imatge: a la dreta a l’esquerra, damunt de, davant de, etc.

- SSitua l’escena dins del context general de la Guerra Civil.

- I Imatgina el què creus que passarà a continuació.

-

LIBERTARIAS: un grup de dones anarquistes lluiten pels seus sons d’igualtat no sols contra els Nacionals sinó també con

tra els comandaments republicans que defenen una estructura militar més tradicional.

- A l’escena és mostren un grup de dones, aparentment contentes amb el puny en alt. L’escena segurament té lloc a una ciutat important important d’Espanya. Per la vestimenta, especialment pel barret frigi que duen que es dedueix que són anarquistes ja que aquest color és l’emprat per aquest grup de revolucionaris (roig per la sang derramada i negre perquè l’anima de les persones és negra, malavada) i el fet de que alcen el puny també demostra que pertanyen al bàndol republicà i que lluiten per la llibertat i igualtat, especialment la de les dones. La pel·lícula està basada durant l’any 1936 en la Revolució Social. Segurament el que passarà després és que seran enpressonades, torturades i assassinades ja que és el que passava en eixa epoca quan algú no compartia la ideologia feixista (llibertat d’expressió nula).


¡AY CARMELA!: narra les aventures i desventures d’uns artistes republicans que per un error apareixen en el costat Na

cional.

- En primer pla s’observa a una dona i a un home abraçats, els dos es mostren pàlids segurament per la por o pel patiment. A la dreta de l’home es mostra altre xic, que podria ser germà o amic intim. Darrere es mostren altres rostres, l’home de la dreta deu ser un nacional, la qual cosa l’hem deduït per la seua vestimenta (uniforme). Els que podria ocorrer és que els tres protagonistas tinguen un final tràgic o simplement continuen vivint amb molta por. També podria tindre un final còmic però aquesta possibilitat la descartem pel que mostren els rostres de la foto. La pel·lícula es desenvolupa en plena Guerra Civil.


LA BUENA NUEVA: Tracta sobre les traïcions, les diferències ideològiques dins del ban Nacional, així com la participació de l’Esglèsia Catòlica en la guerra.

- Podem observar a un home que es mostra nerviós; podria estar en un vagó del tren fugint o en una comisaria ja que en segon pla s’observen dos militars. Segurament al protagonista li han pegat una pallisa ja que en el seu ull esquerre es mostra un morató. No sabem segur si pertany al bàndol republicà o al nacional o si tal vegada no tinga clar les seues idees ja que per la seua vestimenta no pareix un socialista ja que va molt arreglat i els d’esquerres eren pobres. Creguem que en la pel·lícula es mostrarà la justificació dels crimens del franquisme per part de l’Esglèsia Catòlica (van justificar l’alçament contra la republica com a una Santa Croada). És possible que durant l’obra es plantetje la seua forma d'actuar: coms i perque ho fa.


LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS: és la fascinació d’un xiquet per les ensenyances d’un mestre republicà en la Galicia rural just al començar la guerra i la traïció que suposa a eixos ideals el bàndol Nacional.

- Es mostra al mestre republicà rodetjat pels seus alumnes, l’escena es remonta a l’any 1936 (inici de la guerra). Pel paisatge que s’observa he deduït que estaven d’excurssió pel bosc. Aparentment el professor és admirat pels seus alumnes, però el que va a ocorrer després és que va a ser agafat pels nacionals i finalment afusellat. El que més impacta de l’obra és que al inici és molt ben rebut i volgut al poble, però quan és empressonat la por fa que els alumnes i veïns l’insulten per a aparentar que ells no comparteixen eixes idees, per a no ser assassinats.

TIERRA Y LIBERTAD: La Guerra Civil vista a través dels ulls d’un britànic que es va allistar a les Brigades Internacionals per a lluitar contra el feixisme.

- Es mostren dos homes, un d’ells deu ser el britànic. Els dos es mostren contents, orgullosos i tal volta estan cantant amb l’ànim de no ser vençuts. La pel·lícula esta orientada entre el 1937 i 1938. El que creguem que va a ocorrer després serà el final de la Guerra i les dificultats socials i econòmiques d’Espanya com a conseqüència de la perdua de la guerra.


QÜESTIONARI ORAL




1.- Explica cinc canvis importants que es van realitzar durant la II República (1931-1936).


- Canvi dels noms dels carrers amb noms monàrquics.

- Primera vegada que les dones poden votar (1933).

- En 1933 s'aprova la << Ley de Confesiones y Congregaciones Religiosas>>ons'elimina a l'estamento eclesiàstic de les funciones docents.


S'estableixen nous signes per a l'Estat: l'himne, la bandera i modificacions en la moneda.


2.- Què pretenien els següents grups socials durant La República i La Guerra Civil?


Durant la República:


- Els republicans. Aconseguir que el poble augmentara el seu poder.

- L'esglèssia catòlica.Recuperar els privilegis perduts durant la II República

- L'exèrcit. Servir al poble

- Les classes treballadores. Aconseguir millores laborals.

- Els terratinents, els industrials i els grans financers. Recuperar les terres que els van ser expropiades per a donar-les als camperols.


Durant la Guerra Civil:


- Els republicans. Continuar amb la mateixa forma de govern.

- L'esglèssia catòlica. Ajudar a que guanyaren els feixistes per a recuperar privilegis.

- L'exèrcit. Lluitar per a mantindre l'Estat lliberal.

- Les classes treballadores. Ajudar a l'exèrcit a lluitar a favor de la República.

- Els terratinents, els industrials i els grans financers. Estar del costat dels rebels per a recuperar el que tenien abans de proclamar-se la República.



3.- Quines van ser les principals causes de la derrota de la guerra, per part dels republicans?


La principal causa de la derrota de la guerra per part dels republicans, va ser la ajuda per part de les potències feixistes internacionals, sobretot, Hitler i Mussolini, enviant a les tropes rebels una gran qüantitat d'armament, sobretot avions, ametralladores, bombes...


Altra causa va ser la superioritat en homes, ja que, Franco va portar moltíssims soldats marroquins.


També, les grans potències d'Anglaterra i França deixen d'ajudar a la República Espanyola.



4.- Explica quatre conceqüències de la Guerra Civil.


- Sobre 1.000.000 de persones mortes i desaparegudes i també es van destruïr unes nou-cents mil vivendes.

- Perdua total de les llibertats.

- Recuperació econòmica i social dels terratatinents, industrials i financers i, a la vegada, pèrdua dels drets adquirits anteriorment dels treballadors.

- Gran fractura moral per al país. Generacions marcades pel sofriment de la guerra.