INTRODUCCIÓ BIOGRÀFICA:
Immanuel Kant (1724-1804). Es situa en mig del periode de la Il·lustració i el Romanticisme. Va contribuir decessivament a l’expansió i el reconeixement de l’alemany.
DESCRIPCIÓ I TIPUS DE LES SEUES OBRES:
En les seues obres mostra la qualitat i l’adequació del seu idioma matern per al matís, la precissió i les distincions filosòfiques.
LA PRECUPACIÓ DE KANT:
Aquesta precupació per l’epistemologia, l’ètica o la religió se podia comploure si es responia a una quesito fonamental que resumia a les altres tres: QUÈ ÉS L’HOME?
Des del seu punt de vista l’èsser humà és el centre de tot interés i reflexió de caràcter filòsofic.
OMBRES ABANS DE LA SEGONA REPÚBLICA:
-Dictadura de la Primo de Rivera.
-Falta de reforma agrària.
-Normalització de les jornades de treball i equiparació a la resta dels païssos europeus.
-Falta de democràcia.
-Influència de l'Esglèsia sobre el poble, sobretot sobre les dones al món rural.
-Analfabetisme.
-Recursos sanitaris insuficients.
REPÚBLICA:
-Sobirania popular i sufragí universal, tan masculí com femení: per primera vegada les dones podien votar.
-Declaració de drets i llibertats (divorci, equiparación fills lègitims i ilègitims i drets a l’educació).
-El poder judicial era independent, la justicia és regia als tribunals.
- Drets dels estatuts d’Autonomia.
- Estat Laic.
OMBRES DURANT LA SEGONA REPÚBLICA:
-Les dones eren influenciades pels marits i pels cures a l’hora de votar.
-Infiltració (d’enemics) en el bàndol republicà (traidors).
-Transició.
-Constitució de 1978.
OMBRES DESPRÉS DE LA SEGONA REPÚBLICA:
-Guerra Civil espanyola.
-Fam en la posguerra.
-Franquisme.
-Abolició dels drets cívils.
-Prevalència dels militars.
-Desconfiança de la població i por.
-Exil·li d’espanyols per tindre diferent ideologia a la del Règim.
-Afusellament de mil·lers de republicans i desaparició d’aquestos.
-Repressió.
-Desaparició de les autonomies.
-Implantació del castellà com a la única llengua.
-Miseria social, moral i injusticia generalitzada.
-Aïllament de l'Estat espanyol de la resta del món.
-Abolició de la llibertat d'expressió i de premsa.
-Imposició del Nacional-catolicisme.
-Colp d'Estat de Tejero, 23 F.
¿Es legítim usar la violència contra un tirà?
La Real Academia Espanyola (RAE) atribueix la paraula tirà a aquella persona que obté contra dret el govern d’un Estat, i el dirigeix sense justicia i amb els seus propis interessos. També defineix a aquelles persones que abusen del seu poder, superioritat o força en qualsevol concepte o matèria i també simplement al que imposa eixe poder i superiorat en un grau extraordinari.
És just atentar contra la vida d’una persona que fa el mateix amb la dels demés? Des del meu punt de vista si. Opine que ningú te dret a atemptar contra la vida d’un ser viu; en aquest cas els humans i menys si la rao de fer-ho és per “diferent ideologia” o “rebeldia contra un sistema imposat a la força”. Ademés, cal tindre present que tal i com ho defeneix la RAE, “un tirà dirigeix el govern de l’Estat sense justicia” i per a que hi haja Pau en el món, és necessari que primer hi haja justicia.
Blanca Carreras Gamón
___________
Jo no soc partidària per a res d’utilitzar la violència. Però si es tracta d’utilitzar-la front a un tirà estic totalment d’acord. Em pareix molt bé utilitzar la violència en contra d’una persona que utilitza la violència de forma injusta i que pot fer mal a la gent pel fet de no pensar com ell.
Com he dit no sóc gens partidària d’utilitzar la violència, perquè seria una forma de rebaixar-se al nivell d’aquest, però pense que en aquest cas estaria d’acord perquè el fet de dialogar no serviria de res amb un dictador.
Per a acabar, dir que cada persona té el seu punt de vista, que segurament molta gent no pense de la mateixa forma que jo, i també es segur que si aquesta pregunta haguera segut formulada als meus avis, sé perfectament quina seria la seua resposta.
Irene Domingo Godoy.
___________
Jo crec que sobre aquest tema segons la persona pot aber un tipus de pensament i de ideologia.
Ja sols des del meu punt de vista crec que n’hi han diversos arguments.
Jo crec que un tirà es mereix tota la violència del món. Si fa mal a la teua família, als teus amics , a gent del teu entorn, si crec que seria legítim usar la violència contra ell.
Si afecta a persones que no coneixes i a ti també o siga un problema d’un païs jo crec que no seria legítim i a la vegada si.
Al mateix temps pense que usar la violència contra un tirá seria rebaixar-se al seu nivell i no seria apropiat.
Quan la tirania está dins de la injustícia extrema jo crec que si que seria legítim usar la violència.
En el fons es un tema que segons la persona poden aparéixer molts i molts arguments ja que sols en el meu mateix pensament ni han moltes idees sobre aquest tema pero en resum crec que segons el moment, la circumstáncia i que acte siga es legítim usar o no usar la violència contra un tirá.
Vicente López.
1. Alfredo Landa. Un militar amb molts anys de servei, que creu en la disciplina com el pilar bàsic per a l’ordre militar, però que, paradoxalment, no aconsegueix imposar-la.
4. Santiago Ramos. Un torero aficionat que el tinent Broseta tria per a matar a la vaqueta. Però que es mostrarà com un covard patològic, que inclús es fa de ventre quant té la vaqueta davant.
5. Carles Velat. El porten amb ells com a mesura de seguretat. És una imatge simbòlica de l’església, representant a un capellà impertinent i entregat a la gola.
6. Rafael Hernández. Aconsegueix imposar la disciplina sobre els seus soldats en este sentit es envejat per Brigada Castro.
7. Adolfo Marsillach. Exemple d’una aristocràcia l’únic interès el qual són les seues propietats, per damunt inclús del interessos militars de l’Espanya Nacional, a la qual és recolzen.
8. Amelia De La Torre. Una anciana que denota un cert retard mental/ demència, és una dona que gaudeix de totes les atencions, simbolitzant així a una monarquia ja inútil i inservible, però a pesar d’això, defesa pel franquisme, a causa dels grans latifundis i propietats que posseïen.
4.2.- Els soldats apareixen representats com a persones, amb preocupacions quotidianes i a les que poc importen les ideologies, sinó que més bé son víctimes de les circumstàncies. Posa exemples d’això.
Molta gent que no tenia les idees polítiques ma
ssa definides va lluïtar del costat en el que es trobava, com per exemple, alguns del protagonistes de La Vaquilla.
5.- Anàlisi
La Vaquilla és una pel·lícula repleta de metàfores i imatges simbòliques la finalitat de la qual és mostrar un al·legat antibel·licista, cenyit a l’àmbit concret de la Nostra guerra civil. Curiosament, en esta sàtira no es
decanta especialment per cap dels bans, sinó que Berlanga realitza una crítica de les dos zones bel·ligerants, creant un mural costumista de l’Espanya, o “espanyes” de la guerra civil.
5.1.- Explica una metàfora o imatge simbòlica que aparega en la pel·lícula. Què veiem? Què representa?
5.2.- Per què podem dir que Berlanga, amb esta pel·lícula intenta fer un al·legat antibel·licista?
Temes polèmics: la situació d’Espanya i les metàfores.
Tema elegit: les metafores.
7.- Mostrem uns vídeos fet als nostres avis on relaten experiències que han viscut i sentit.
8.- En parelles (o en grups) llegiu la sinopsis de cada pel·lícula i després comenteu els fotogrames responent al següent:
- Descriu què creus que està passant en l’escena. Descriu amb precissió: on té lloc? Que fan? El context (primer pla, segon pla).
- DDigues qui creus que són els personatges que apareixen en els fotogrames.
- I Imagina les que creus que hi ha al voltant de la imatge: a la dreta a l’esquerra, damunt de, davant de, etc.
- SSitua l’escena dins del context general de la Guerra Civil.
- I Imatgina el què creus que passarà a continuació.
-
LIBERTARIAS: un grup de dones anarquistes lluiten pels seus sons d’igualtat no sols contra els Nacionals sinó també con
tra els comandaments republicans que defenen una estructura militar més tradicional.
LA BUENA NUEVA: Tracta sobre les traïcions, les diferències ideològiques dins del ban Nacional, així com la participació de l’Esglèsia Catòlica en la guerra.
LA LENGUA DE LAS MARIPOSAS: és la fascinació d’un xiquet per les ensenyances d’un mestre republicà en la Galicia rural just al començar la guerra i la traïció que suposa a eixos ideals el bàndol Nacional.
TIERRA Y LIBERTAD: La Guerra Civil vista a través dels ulls d’un britànic que es va allistar a les Brigades Internacionals per a lluitar contra el feixisme.
QÜESTIONARI ORAL
1.- Explica cinc canvis importants que es van realitzar durant la II República (1931-1936).
- Canvi dels noms dels carrers amb noms monàrquics.
- Primera vegada que les dones poden votar (1933).
- En 1933 s'aprova la << Ley de Confesiones y Congregaciones Religiosas>>ons'elimina a l'estamento eclesiàstic de les funciones docents.
2.- Què pretenien els següents grups socials durant La República i La Guerra Civil?
Durant la República:
- Els republicans. Aconseguir que el poble augmentara el seu poder.
- L'esglèssia catòlica.Recuperar els privilegis perduts durant la II República
- L'exèrcit. Servir al poble
- Les classes treballadores. Aconseguir millores laborals.
- Els terratinents, els industrials i els grans financers. Recuperar les terres que els van ser expropiades per a donar-les als camperols.
Durant la Guerra Civil:
- Els republicans. Continuar amb la mateixa forma de govern.
- L'esglèssia catòlica. Ajudar a que guanyaren els feixistes per a recuperar privilegis.
- L'exèrcit. Lluitar per a mantindre l'Estat lliberal.
- Les classes treballadores. Ajudar a l'exèrcit a lluitar a favor de la República.
- Els terratinents, els industrials i els grans financers. Estar del costat dels rebels per a recuperar el que tenien abans de proclamar-se la República.
3.- Quines van ser les principals causes de la derrota de la guerra, per part dels republicans?
La principal causa de la derrota de la guerra per part dels republicans, va ser la ajuda per part de les potències feixistes internacionals, sobretot, Hitler i Mussolini, enviant a les tropes rebels una gran qüantitat d'armament, sobretot avions, ametralladores, bombes...
Altra causa va ser la superioritat en homes, ja que, Franco va portar moltíssims soldats marroquins.
També, les grans potències d'Anglaterra i França deixen d'ajudar a la República Espanyola.
4.- Explica quatre conceqüències de la Guerra Civil.
- Sobre 1.000.000 de persones mortes i desaparegudes i també es van destruïr unes nou-cents mil vivendes.
- Perdua total de les llibertats.
- Recuperació econòmica i social dels terratatinents, industrials i financers i, a la vegada, pèrdua dels drets adquirits anteriorment dels treballadors.
- Gran fractura moral per al país. Generacions marcades pel sofriment de la guerra.
